viernes, 30 de enero de 2009

Grup4

...de sobte es va veure una ombra, quan la vaig veure hem vaig espantar molt i vaig posar-me el llençol per sobre i quan em vaig posar el llençol , una mà em va treure el llençol de sobre.
Era el monstre de les galetes; era pelut, blau ,lleig, i tenia uns ulls molt grossos . Al principi em vaig espantar una mica pero despres el vaig reconeixer d'haver-lo vist a la tele.
Li vaig dir que perque estaba allà ( a la meva habitació ) , ell em va respondre que perque jo habia comprat galetes de xocolata i que a ell li agradaven molt hi habia vingut per demanarmen una mica de galetes.
La meva mare em va escridasar des del menjador que amb qui parlava sola. Jo vaig anar i li vaig dir que que feia i ella em va contesta:
-Estava parlant amb la meva amiga no la veus.
-Doncs no hi ha ningú mama estás parlant sola.
-No, fill no! Al final acabaràs ofenen a la Crisalidadelamarsalada, la meva amiga!!!!
-Mare estas parlant sola no te'n dones conte?
- Ai nen, mira que ets tontet, eh? Bé es igual, que fas aquí?
-Estava buscant galetes, saps on n'hi ha?
-no fill ja se les ha menjat la Marta el teu peix.
-A dons bona nit.
I tots es van anar al seu llit, i el monstre de las galetas va dir...
-Pero yo vui galetes .
-Dons ves-te'n a fregir espàrrecs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario